Un Drac, una Princesa i un Cavaller… Tres personatges d’una llegenda que cada 23 d’abril és especialment recordada i celebrada al carrer.

Amor per les lletres, amor per les flors i moltes activitats. La generositat d’intercanviar llibres per roses entre els enamorats…

Ara fa un any, estàvem tancats.

He tornat a fer servir aquesta il·lustració del meu germà que expressava tan gràficament… la resignació del confinament.

Millor fugir de les rimes, en les narracions. Deixem-les per a poesies i per a millors ocasions.

Però com m’agrada experimentar i saltar-me les normes, em deixaré anar… i no seguiré ni els consells, ni les formes.

És el meu homenatge… a una tradició molt catalana i a una forma particular de pensar i d’actuar.

Deixeu-nos passejar! Que puguem tornar a gaudir de l’aroma de la cultura i de l’amistat.

Deixeu-nos abraçar! Que puguem tornar a sentir el contacte humà en total llibertat.

Per als Cavallers no necessitem espases… preferim més vacunes, que encara són escasses.

Per a les Princeses no volem vestits elegants… preferim que a les infermeres no els hi falten epis, ni mascaretes, ni guants.

A aquest Drac no li hem de tenir por… però encara hem d’anar amb precaució.

Mantinguem les distàncies i allunem-nos del seu foc… que per a controlar aquest perill, ja queda ben poc.

Bon Sant Jordi a tots!

Que els llibres i les roses us acompanyin… perquè els pètals i els mots, poden ser un bon antídot contra els rebrots!